Nova publicació: “Els jardins de la industrialització al Ter”, una recerca del Museu del Ter

“Els jardins de la industrialització del Ter” és la sisena obra publicada dins de la col·lecció “Patrimoni Industrial. Temes”, dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb Rafael Dalmau Editors.

Els jardins de la industrialització al Ter, de Pere Casas Trabal, Jordi Cirera Bach, Carles García Hermosilla, Jordi Grané Casellas, Joan Molera González i Manel Vicente Espliguero es presentarà el dimecres 10 de juliol. L’acte tindrà lloc a les 19.30 hores, al Museu del Ter, a Manlleu.

A la presentació intervindran el director del mNACTEC, Jaume Perarnau; el director del Museu del Ter, Carles Garcia; l’editor Rafael Català, de Rafael Dalmau; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manlleu, Eva Font, i l’antic alcalde de Manlleu, Pere Prat.

L’obra
La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Des de la primera meitat del segle XIX les fàbriques de riu i les colònies industrials hi van adquirir protagonisme i van convertir un món rural en una societat industrial amb noves formes de vida i subsistència, nous grups socials, noves formes d’associacionisme polític, cultural i de classe, nous conflictes, etc. En definitiva, van crear una societat nova i en ebullició.

Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.

Els jardins de la industrialització al Ter elabora en una primera part una anàlisi del context cultural i històric en el qual es produeix la proliferació dels enjardinaments en aquests conjunts industrials. En una segona part més extensa els autors hi proposen l’anàlisi particularitzada dels jardins i el verd urbà de vint conjunts industrials de la conca del Ter.

 

Els autors

Pere Casas Trabal (Sant Hipòlit de Voltregà, 1978) és historiador i museòleg. Des de l’any 2006 treballa al Museu del Ter, on ha participat en diferents projectes de recerca i publicacions sobre història local i, específicament, sobre la industrialització al Ter.

 

Jordi Cirera Bach (Sant Quirze de Besora, 1960 – Manlleu, 2009) era geògraf. Entre d’altres, va ser autor de les guies d’itineraris de Vidrà i Santa Maria de Besora. Entre els anys 2004 i 2009 va treballar al Museu del Ter implicat en diversos projectes de recerca i divulgació del patrimoni, sempre amb una mirada atenta a l’evolució del paisatge.

 

Carles García Hermosilla (Tàrrega, 1972) és antropòleg i museòleg. Des de l’any 2004 dirigeix el Museu del Ter, on ha participat en diversos projectes de recerca i divulgació del patrimoni cultural del territori.

 

Jordi Grané Casellas (Manlleu, 1985) és historiador i museòleg. Està vinculat al Museu del Ter des de l’any 2008, on ha treballat en la recerca i divulgació del patrimoni local, amb una implicació especial en el vessant educatiu.

Joan Molera González (Manlleu, 1955 – Manlleu, 2014) era geògraf i tècnic forestal. Va compaginar l’exercici professional de la jardineria amb la recerca constant sobre temàtiques de caràcter territorial, com les fonts, els turons testimoni o els jardins.

Manel Vicente Espliguero (Madrid, Lavapiés, 1966) és enginyer i agrònom amb màster en Paisatgisme. És un apassionat de la natura i la jardineria que compagina feines de paisatgística amb la docència a l’escola de jardineria EFA Quintanes.

El mNACTECEl mNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social.

La seu del mNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.