fbpx

Les col·leccions: Ciència i tècnica

Inici  /  Les col·leccions  /  Les col·leccions: Ciència i tècnica

Tenim gairebé 2.000 objectes pertanyents a les col·leccions de ciència i tècnica. Aquests són molt variats, però una bona part estan relacionats amb el sector tèxtil. Els darrers anys de segle XX, quan ja hi havia el projecte del Museu però encara no s’havia inaugurat (2004), es van recopilar molts d’aquests objectes. Les fàbriques tèxtils tancaven i molta de la maquinària, i altres objectes van integrar-se a les col·leccions del futur Museu del Ter. La majoria de fàbriques eren del Ter, com can Sanglas, can Llanes o can Puntí (Manlleu); la Blava (Roda de Ter); Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló); can Riva o Gallifa (Les Masies de Voltregà) per posar-ne només alguns exemples.

Número de registre: 24
Datació: 1947
Dimensions: 2 x 1,75 x 3,1 m
Procedència: Colònia Noguera, Ripollès (Ajuntament de Manlleu)

La carda és una màquina utilitzada en el procés de la filatura que estira i individualitza les fibres tèxtils, formant un vel o una cinta de carda, la beta. La carda consta d’una part superior on hi ha un bombo amb uns llistons coberts de punxes anomenats xapons, que s’encarreguen de desentortolligar les fibres i fer-les sortir en forma de metxa perquè després les fibres que sortint de la carda continuen el seu procés de filatura per acabar convertint-se en fil.

Número de registre: 688
Datació: 1953
Dimensions: 97 x 2,15 x 80 cm
Procedència: Guàrdia Urbana de Barcelona  (Ajuntament de Manlleu)

La motocicleta Sanglas és un vehicle automòbil de dues rodes, proveït d’un motor de combustió interna, que pot transportar un passatger o dos. Aquesta motocicleta de la marca Sanglas prové de l’empresa Sanglas, fundada l’any 1942 pels germans Xavier i Martí Sanglas, nets del fundador de la fàbrica de cotó Sanglas, on actualment hi ha el Museu del Ter. L’empresa Tallers Sanglas estava  situada al barri de Sant Martí del Poble Nou de Barcelona i van arribar a tenir prop de dos-cents treballadors i van fabricar l’únic model amb motor de quatre temps, del qual van vendre unes 50.000 unitats.  A mitjans dels anys 70 es van associar amb la marca japonesa Yamaha, fet que a la llarga va suposar la desaparició de la marca Sanglas l’any 1981.

Número de registre: 678
Datació: Anys 30
Dimensions: 136 x 262 x 180 cm
Procedència: Gràfiques Manlleu (Ajuntament de Manlleu)

La màquina tipogràfica planocilíndrica prové de la casa alemanya Frankental, i és una de les més representatives de l’antiga “Tipografia Manlluenca” de 1919, actualment és l’empresa Gràfiques Manlleu. Aquesta màquina, que data dels anys 30 del segle XX va ser una de les primeres impremtes que va tenir la població de Manlleu i servia per a fer impressions en paper.

Número de registre: 687
Datació:
Dimensions: 110 x 82 x 50 cm
Procedència: Museu d’història de la ciutat de Barcelona (Ajuntament de Manlleu)

Una caldera és un recipient metàl·lic, en aquest cas de ferro colat,  amb parets resistents que està dissenyat per escalfar aigua o un altre fluid, normalment per combustió.  Aquesta caldera és una caldera de calefacció, un tipus d’escalfador d’aigua per fer bullir aigua i poder produir escalfor. S’utilitzava en sistemes de calefacció industrial o domèstica. La caldera és de la marca ROCA, empresa fundada l’any 1917 a Gavà, pels germans manlleuencs Àngela, Martí, Maties i Josep Roca i Soler.

Número de registre: 52
Datació: 1860
Dimensions: 3 x 2 x 2 m
Procedència: Can Sanglas, Manlleu (Ajuntament de Manlleu)

La turbina Fontaine és una turbina hidràulica, i és la forma actual de les antigues sínies o molins d’aigua per generar energia. La turbina és una màquina que aprofita l’energia cinètica de l’aigua del riu que de forma canalitzada es converteix en energia mecànica. La turbina Fontaine s’adapta molt bé als rius mediterranis pel fet que són irregulars, i aquesta turbina dotada d’un regulador ajusta el nombre de forats d’entrada de l’aigua a les fluctuacions del cabal. La turbina necessita mantenir pressió, i per tant, una quantitat mínima constant d’aigua. La turbina està connectada a un sistema d’embarrats on hi ha instal·lades els màquines del procés de la filatura.

Número de registre: 35
Datació: 1907
Dimensions: 400 x 160 x 93 cm
Procedència: Costa i Serra, Manlleu (Ajuntament de Manlleu)

La contínua de filar és una de les màquines que forma part del procés de la filatura. Aquesta màquina és una filadora que té un funcionament continu i que funciona de la següent manera; rep les bobines des de les metxeres i amb dos moviments, un d’estiratge i un de torsió, aprima la metxa i es converteix en un fil prim i resistent. Les contínues van suposar una gran millora respecte a les màquines selfactines que hi havia fins llavors, ja que les contínues permeten filar més fils a la vegada. Aquesta contínua de filar va ser fabricada per l’empresa Costa i Serra de Manlleu, que va esdevenir una gran constructora de maquinària tèxtil arreu de Catalunya.

Número de registre: 69
Datació: 1927
Dimensions: 2,8 x 1,9 x 5,9 m
Procedència: Parc de bombers, Vic (Ajuntament de Manlleu)

El camió de bombers és un vehicle especial que té cisterna, escala i grua per poder apagar incendis i fer salvaments. Aquest camió de bombers és de la marca Renault, amb matrícula B-75988, tenia un dipòsit de 1.000 litres per poder regar i fer extinció d’incendis. Va ser comprat l’any 1927 per diferents propietaris de les fàbriques de Manlleu, que el van adquirir a l’empresa Biosca i va tenir un cost de 30.000 pessetes. El camió de bombers estava situat al centre de la plaça de la població de Manlleu i s’utilitzava en cas que hi hagués alguna emergència.

Número de registre: 8
Datació: segle XVIII
Dimensions: 74 x 1,8 cm
Procedència: ? (Ajuntament de Manlleu)

El fus és un dels objectes més antics del procés de filatura, data del neolític. Aquesta peça servia per filar les fibres tèxtils que es cargolaven al llarg de la filosa mentre la filadora anava estirant amb els dits i les fibres s’emmagatzemaven al fus. Està format per una barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als dos extrems, en un d’aquests extrems, generalment l’inferior té una peça rodona que fa de contrapès i de topall. Aquesta peça serveix en el procés de filatura a mà, per torçar el fil i enrotllar-lo a mesura que es va formant. Per filar amb un fus es comença per agafar un floc d’alguna fibra tèxtil, com el cotó o la llana, i es retorça entre els dits fins a donar-li una forma de bri. Aquest bri inicial s’agafa al fus i se segueix realitzant la torsió per anar formant un fil i així queda emmagatzemat en el fus.

Número de registre: 99
Datació: 1929
Dimensions: 240 x 140 x 150 cm
Procedència: Bracons i Riera, Roda de Ter (Ajuntament de Manlleu)

Un teler és un aparell o màquina que serveix per teixir. En el cas d’aquest teler, el teler d’espasa, té aquest nom pel fet que l’ impuls de la llançadora prové d’una palanca en forma d’espasa i que s’acciona per un sistema de lleva. La màquina consta d’una part superior de l’espasa que arrossega i impulsa la llançadora a través d’una guia, també en aquesta part del teler hi ha fixat el plegador de l’ordit, del qual fil a fil es passa mitjançant les pues de cadascun dels lliços. El lliços es mouen de manera alterna, alçant o baixant els seus fils per formar la calada o l’espai per on passa la llançadora. Aquesta, per on passa va deixant el fil de la bitlla i forma la trama. El moviment alternatiu entre els lliços i el pas del fil de la trama acaba formant l’entramat del teixit. Per últim, la pinta arrossega i compacta el fil de la trama per obtenir-ne el teixit o tela que s’acabava enrotllant al plegador.

Número de registre: 791
Datació: 1875-1899
Dimensions: 5,4 x 19 x 0,9 m
Procedència: (Ajuntament de Manlleu)

Un embarrat és un arbre de transmissió proveït de politges i corretges que serveixen per accionar diferents màquines. L’embarrat gira mitjançant la força de la turbina, el moviment puja per l’eix vertical (o arbre) i un pinyó d’angle possibilita el moviment de l’eix horitzontal, que conté les politges i s’aguanta al sostre a través de quatre cadiretes de ferro. El moviment de les politges es transmet a les màquines mitjançant les corretges de cuir. L’embarrat del Museu del ter està format per peces de diferents procedències; originals i reproduccions per tal de fer que pugui funcionar actualment.