Publicacions en línia

Les historiadores rodenques Irene Llop Jordana i Núria Sadurní Puigbó són les autores d’aquest treball sobre una temàtica inèdita i singular: la pesca fluvial a les poblacions del Ter mitjà a la comarca d’Osona, especialment a l’entorn de Roda de Ter, Manlleu i Torelló. Es tracta d’un treball de recerca realitzat l’any 2012 gràcies a un ajut per a la recerca etnològica de la Direcció General de Cultura Popular que restava inèdit.
El llibre presenta un recull de les espècies, autòctones o introduïdes al llarg del segle XX, pescades a les vores del Ter; les tècniques de pesca practicades, les legals i les perseguides per la llei i per les mateixes societats de pescadors; els llocs de pesca tradicionalment coneguts i transmesos entre diferents generacions de pescadors; les festes, concursos i tradicions associades al moviment associatiu. Fa també un breu repàs de la història de les principals societats de pescadors de la comarca d’Osona, especialment les de Roda de Ter i Manlleu.

Aquesta publicació en format digital té la voluntat de posar a l’abast de tothom el treball de recerca sobre el ball del ciri de Manlleu impulsat pels Tonis (i Tònies) de Manlleu i el Museu com una continuació del treball “Els Tonis de Manlleu. A cavall de la devoció i la festa”, de Joan Arimany. Es va constituir un grup de recerca entre l’Associació dels Tonis i el Museu coordinat pel mateix Arimany per aprofundir en el ball del ciri manlleuenc. Han format part del grup de recerca Anna Bosch, Carles García, Montse Piella, Judit Solà, Immaculada Tubau. I vam comptar amb la col·laboració de Montserrat Garrich, de l’Esbart Català de Dansaires.

El 5 de maig de 1945 les tropes aliades alliberaven el camp de concentració nazi de Mauthausen, una població austríaca a la vora del riu Danubi. Mauthausen, amb els seus subcamps, fou un infern a la terra, concebut per a l’eliminació física de milers de persones a les que no es reconeixia cap dret humà. Entre elles, de forma destacada en aquest camp, hi havia bona part dels republicans espanyols capturats per l’exèrcit alemany, no reconeguts pel règim franquista i etiquetats com a apàtrides. Aquell 5 de maig de 1945, dos manlleuencs van poder sortir amb vida de l’horror. Set manlleuencs més, però, ja hi havien deixat la vida. Han passat 75 anys, massa temps, i el record d’aquests nou homes que van patir el gran drama europeu del segle XX encara està difuminat entre les boires de l’oblit. Un oblit injust. L’objectiu d’aquesta publicació de les historiadores Imma Domènech i Assumpta Tort ha estat treure de l’oblit la memòria d’aquests nou manlleuencs.

Catàleg de l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. L’exposició i les activitats relacionades es van fer amb motiu dels 90 anys de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca i van formar part del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El catàleg, com l’exposició, proposa un viatge pels més de cent anys d’història de la sardana a Manlleu, des dels seus orígens a finals del s.XIX fins a l’actualitat. Les fotos més antigues provenen majoritàriament dels fons fotogràfics del Museu del Ter, de la Biblioteca, de l’Arxiu Valls i dels fons de l’Abans. Des de principis de segle, la sardana s’havia convertit en part imprescindible de qualsevol celebració exterior a la ciutat, i així ho recollien els incipients fotògrafs d’aquells moments. En el període més contemporani i per completar el recorregut per la història de la sardana a Manlleu a partir de la fotografia es va organitzar -amb l’Agrupació Sardanista Manlleuenca- el taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la sardana a Manlleu”. Al catàleg també es troben els enllaços d’altres documents que es van oferir en el marc de l’exposició: 13 sardanes relacionades amb Manlleu, escollides d’entre una gran varietat de repertori sardanístic manlleuenc per l’Imma Pujol, presidenta de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, i 10 fragments de vídeo de filmacions del fotògraf i activista cultural manlleuenc Carles Molist.

Entre l’11 de desembre de 2018 i el 26 de maig de 2019 el Museu del Ter va acollir l’exposició “No se’n parlava. Els represaliats i represaliades pel franquisme a Manlleu”. En aquest catàleg hi trobareu accessibles tots els textos, fotografies, documents i audiovisuals de l’exposició. Inclou també un capítol més aprofundit de contextualització històrica: “Guerra, derrota i repressió. El cas de Manlleu”, també a càrrec de les historiadores Imma Domènech i Assumpta Tort.
Aquest treball és un reconeixement, que restava encara pendent col·lectivament als i les represaliades pel franquisme a Manlleu, víctimes d’una repressió organitzada sistemàticament amb la finalitat d’escarment, tot estenent la por, la paràlisi i la submissió dels vençuts, independentment de la veritat i la justícia. Aquesta feina de recuperació de la memòria ha estat especialment important perquè l’oblit forçat per la repressió i la por va mantenir en la foscor el destí de moltes persones. De fet, els familiars i descendents d’aquelles persones ens recorden el silenci al voltant d’aquesta realitat amagada.

L’any 2016 el Museu del Ter va presentar l’exposició “La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)”. Aquest breu catàleg de l’exposició completa aquesta primera tasca de divulgació d’aquest fons fotogràfic. El fons fotogràfic de Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879-Barcelona 1938) compta amb gairebé 3.000 fotografies, plaques de vidre, principalment estereoscòpiques, preses entre l’any 1900 i l’any 1930 aproximadament. En aquest text es destaca la mirada etnogràfica que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat de Nespla, adquirida pels Rifà l’any 1897. En la seva obra també hi ha paisatge però l’interès central de Cintet Rifà i la seva fotografia són les persones i el seu dia a dia. A les sèries fotogràfiques que trobareu a continuació, preses preferentment durant les seves habituals estades a la casa familiar del Serrat, trobareu un exemple excel·lent d’aquesta mirada. Des de les tasques del cicle agrícola a les feines relacionades amb el bestiar, o el bosc, passant per les dones del món rural, que trobem de forma poc habitual representades en la seva fotografia. En aquesta mateixa casa, la família ha conservat aquest valuós fons fotogrà fic, actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya i a l’abast d’investigadors i documentalistes.

Aquest manual pretén ser una eina de coneixement i sensibilització entorn del món de l’aigua en general i dels peixos continentals en particular. I ho vol fer destil·lant els resultats d’alguns dels treballs impulsats els darrers anys per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), efectuats en part per diversos grups de recerca universitaris i d’altres centres de recerca.
Aquests estudis estan encaminats a ajudar a la implementació de la Directiva marc de l’aigua, principalment per conèixer l’estat dels peixos de riu, estany i aiguamoll i el seu paper com a indicadors de qualitat biològica i hidromorfològica (de connectivitat ecològica). Al mateix temps, aquesta informació es considera essencial per a la conservació de les espècies de peixos d’aigües continentals incloses en els diversos annexos de la Directiva hàbitats i de la Llei estatal de conservació de la biodiversitat – el traspàs de la qual a la legislació de Catalunya és a hores d’ara en tràmit. Així mateix, aquests estudis també permeten actuar amb més propietat d’acord amb el Pla europeu de recuperació de l’anguila i la Llei d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals.