fbpx

Les col·leccions: Etnologia i història local

Inici  /  Les col·leccions  /  Les col·leccions: Etnologia i història local

La col·lecció d’etnologia compta amb més d’un miler d’objectes, la majoria de donacions particulars. Cal destacar la “campanya de donacions populars” realitzada l’any 2000. Molts manlleuencs i manlleuenques varen aportar objectes que pensaven podien tenir interès en ser conservats. Des de llavors, els fons d’etnologia continuen creixent. Conservem objectes relacionats amb oficis i negocis emblemàtics de Manlleu com: destil·leria, corder, esparter, pagès, cinema i un llarg etcètera d’objectes de caire etnològic que permeten conservar una part de la memòria col·lectiva de Manlleu i el nostre territori.

Número de registre: 676
Datació: segle XIX, XX?
Dimensions: 134,5 x 70 x 32 cm
Procedència: Destil·leria Muntal (Ajuntament de Manlleu)

Un alambí és un aparell que servia per destil·lar, fet generalment de metall, que consta d’una caldera amb una tapadora en forma de cúpula des d’ on hi surt un tub que dirigeix els líquids que es destil·len cap a un refrigerant. En el cas d’aquest alambí consta de diverses parts bàsiques que possibiliten els processos d’ebullició, vaporització i condensació; una caldera de coure a la part inferior esquerra, el bolet a la part superior, el serpentí a la part de la dreta i el tub de connexió que connecta totes les parts. La producció i comercialització d’aiguardents, anisats i altres productes destil·lats a la conca del Ter va tenir una notable importància durant la segona meitat del segle XIX.

Número de registre: 554
Datació: segle XIX, XX? La colònia Vilaseca és del 1863
Dimensions: 82 x 109 x 84,5 cm
Procedència: Colònia Vila Seca, Sant Vicenç de Torelló  (Ajuntament de Manlleu)

Un pupitre és un moble de fusta que és en forma de pla inclinat, sobre el qual s’hi pot escriure i és fet servir generalment a les escoles. En el cas d’aquest pupitre que hi ha exposat al Museu del Ter, és un pupitre de dues places que formava part de l’escola de la colònia Vila Seca de Sant Vicenç de Torelló.

Número de registre: 407
Datació: segle XX
Dimensions: 52 x 32 x 26 cm
Procedència: Robert Camacho Molina (Ajuntament de Manlleu)

La ràdio és un aparell emissor i receptor de radiotelefonia. En el cas d’aquesta ràdio, consta d’un moble de caixa rectangular amb la part superior arquejada i ornamentada a la part frontal. Servia per poder escoltar les diferents emissores de ràdio. Aquesta peça va ser una donació particular d’un ciutadà de Manlleu amb motiu de l’exposició “Donacions populars” que es va dur a terme l’any 1998 abans de l’ inauguració del Museu del Ter.

Número de registre: 475
Datació: segle XX
Dimensions: 11 x 21 x 13 cm
Procedència: Germans Domènech Font (Ajuntament de Manlleu)

Un motlle és una peça que té una cavitat on s’hi vessa una substància que pren la forma de la cavitat i es conserva un cop es solidifica. Els motlles que tenim al Museu del Ter consten d’un conjunt de nou motlles per fer sabó, són fets bronze i tenen els negatius dels dibuixos dels sabons de la marca “La vigatana”.

Número de registre: 589
Datació: segle XX
Dimensions: 7,5 x 11 x 7 cm
Procedència: Antonio Pujol (Ajuntament de Manlleu)

La guardiola és un recipient tancat que té una petita escletxa per la qual s’hi poden introduir monedes o bitllets i que, per treure-ho s’ha d’obrir o trencar. En el cas d’aquesta peça és una caixa metàl·lica amb una nansa a la part superior i l’escletxa està situada en el cantó esquerra. Es pot obrir per la part inferior mitjançant una clau. A la part davantera té una placa amb una inscripció on hi posa “Caja de ahorros de Manlleu y su comarca”.

Número de registre: 592
Datació: segle XIX, XX?
Dimensions: 16 cm
Procedència: Marta Solà (Ajuntament de Manlleu)

El mesurador de barrets és un aparell que serveix per efectuar mesures del cap. Aquest mesurador de barrets consta d’una peça circular que mitjançant una espècia de tisora feia un amidament dels diàmetres dels caps i així mesurar els centímetres i poder fer el barret a la mida adequada.

Número de registre: 615
Datació: 1935
Dimensions: 16 x 11 cm
Procedència: Joan Roma (Ajuntament de Manlleu)

Aquesta llibreta pertanyia a la “Cooperativa Mútua de Pa i Queviures de Manlleu” i eren les llibretes que tenien els socis de la cooperativa per poder anar a comprar. La “Cooperativa Mútua de Pa i Queviures de Manlleu” va funcionar des de l’any 1914 fins a la fi de la Guerra Civil, l’any 1939. (Confirmar dates!) El sistema de pagament es feia amb llibretes i amb la moneda pròpia de la cooperativa. A més, els socis cada setmana havien de canviar els diners reals per diners de la cooperativa.

Número de registre: 672
Datació: segle XX
Dimensions: 2,3 x 8 x 6,5 cm
Procedència: Lluïsa Maneja (Ajuntament de Manlleu)

La capsa de rapè és una capsa de fusta amb tapa en la part superior que s’obre i estanca a pressió, en el cas d’aquesta peça presenta una ornamentació amb marqueteria de rectangles de fusta i metall de diferents colors. Les capses de rapè eren utilitzades pels homes i servien per emmagatzemar un preparat de tabac mòlt i que s’havien d’ ensumar. Tot i que va acabant utilitzant -se pel consum recreatiu, en un principi va tenir aplicacions medicinals i va estar de moda durant el segles XVIII i XIX.

Número de registre: 348
Datació: 1926
Dimensions: 136 x 155 x 68 cm
Procedència: Cooperativa Mútua de pa i queviures de Manlleu (Ajuntament de Manlleu)

El piano és un instrument musical que consta de cordes paral·leles que són colpejades per martellets que es mouen per mitjà d’un teclat. El piano de paret que hi ha exposat al Museu del Ter va ser fabricat pel taller Simfònic, de José González i l’any 1926 va ser adquirit per la Cooperativa Mútua de pa i queviures de Manlleu. Aquest piano de paret consta de quatre plafons decoratius a la part superior, dos a la part inferior i uns ribets amb motllures a les parts dreta i esquerra de l’ instrument que van de dalt a baix.

Número de registre: 1756
Datació: segle XX
Dimensions: 68,5 x 100 x 10 cm
Procedència: Conductors Elèctrics Roqué, Manlleu (Bernat Prat)

Aquest quadre expositiu amb una mostra de cables conductors elèctrics Roqué de la dècada dels anys 40. L’any 1921, Josep Roqué i Parladé, veient la possibilitat d’unir el tèxtil amb l’elèctric va muntar una petita fàbrica, al passeig del Ter, de fils elèctrics de baixa tensió per a les cases. L’any 1923 es va constituir l’empresa “Conductores Eléctricos Roqué, S.A”, que amb els anys es va convertir en una de les empreses capdavanteres del sector de la fabricació de cable elèctric.