fbpx

RIBERES DEL TER.
ESPAIS DE CUSTÒDIA

Els rius i les zones humides constitueixen hàbitats naturals d’alt valor. Al mateix temps, conformen paisatges culturals i poseeixen un gran atractiu social. Els hàbitats de ribera, especialment la seva vegetació, tenen una gran importància en la millora de la qualitat de l’aigua, proporcionen refugi i recursos a una gran varietat d’espècies i són un element essencial en la conservació de la biodiversitat.

PROJECTE RIBERES DEL TER

Consisteix en el desenvolupament d’acords i actuacions de custòdia fluvial amb propietaris (públics i privats) a la conca del Ter. Parteix d’un acord marc de custòdia, establert l’any 2009, entre els ajuntaments de Torelló, les Masies de Voltregà i Manlleu i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter. L’any 2013 s’hi van afegir els ajuntaments de Sant Vicenç de Torelló i Vic, i l’any 2014, el de Sant Julià de Vilatorta.

Es tracta d’ordenar-hi elements, usos i accions amb el propòsit de conservar i restaurar progres- sivament la totalitat dels cursos fluvials de la conca del riu Ter al seu pas pels diversos municipis, protegir-hi els valors existents i rehabilitar-hi i restaurar-hi el bon estat ecològic i la màxima biodiversitat en la mesura que sigui possible i es disposi dels mitjans per fer-ho. S’hi fan seguiments i recerca per a avaluar-hi el resultat de les actuacions.

El projecte RIBERES DEL TER pretén aconseguir i desenvolupar a mitjà termini un gran nombre d’acords de custòdia fluvial.

1-RIBA DEL RIU TER
A BORGONYÀ (SANT VICENÇ DE TORELLÓ)

0,7 ha. Des de 2013
L’acord amb l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló té l’objectiu de conservar i restaurar els entorns fluvials del seu municipi. Concretament, la millora de l’entorn fluvial de la colònia tèxtil Borgonyà. Es tracta d’ordenar-hi el mosaic d’usos agrícoles, forestals, esportius, recreatius i d’horta amb el propòsit de conservar i restaurar-hi els valors existents i restaurar-hi el bon estat ecològic i la màxima biodiversitat, compaginats amb el passeig pel camí vora Ter (GR-210).

2-LA BARDISSA, CONFLUÈNCIA DELS RIUS GES I TER, I RIBA ESQUERRA DEL RIU TER A TORELLÓ

4,0 ha. Des de 2007
Es basa en un acord doble: entre l’Ajuntament de Torelló i el propietari de la finca i entre l’ajuntament i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter.
L’objectiu és la conservació i rehabilitació de les ribes dels rius Ges i Ter, al mateix temps que se’n donen a conèixer els seus valors naturals.

3-ESPAI NATURAL DELS MEANDRES I ILLES DE LES GAMBIRES I GALLIFA (LES MASIES DE VOLTREGÀ)

0,8 ha. Des de 2004
D’acord amb l’Ajuntament de les Masies de Voltregà hi ha establert un aguait per a ocells de riu i un itinerari naturalístic per donar a conèixer la importància de les dues illes i els meandres característics d’aquest tram de riu, com s’han format i la seva funció com a refugi de biodiversitat. Transcorre a través del camí Vora Ter (GR-210).

4-LES
GAMBIRES
(TORELLÓ)

3,9 ha. Des de 2009
Es disposa d’un acord amb la propietat, privada, per al sector riberenc de la finca amb l’objectiu de conservar i restaurar-hi les illetes, prats riberencs, estanys temporals, bosc de ribera i roureda de roures martinenc.
L’any 2010, es va restablir la funcionalitat del braç esquerre del riu Ter al nord de l’illa, aportant pedres de grans dimensions a la llera del riu, per apujar-la mig metre a tota la seva amplada i repartir l’aigua entre els dos braços de l’illa.

5-ILLA DEL SORRAL O DE GALLIFA (LES MASIES DE VOLTREGÀ)

7,1 ha. Des de 2009
Amb un acord de custòdia d’alta seguretat jurídica (inscrit al registre de la propietat), aquesta finca privada inclou l’illa del Sorral o de Gallifa, una de les poques illes fluvials que es conserven a l’Alt Ter que conforma hàbitats de gran potencial ecològic. S’ha actuat a l’illa i a la riba dreta de riu, fent-hi gestió sostenible del bosc de ribera, millorant l’estructura d’una salzeda ja existent, eliminant-hi una plantació de pollancres, fent un control de les espècies invasives i recuperant-hi les espècies de ribera autòctones.

6-ESPADAMALA DE BAIX
(TORELLÓ)

10,0 ha. Des de 2009
Aquesta finca privada va ser el primer Refugi de Fauna Salvatge d’Osona, declarat l’any 1987. El riu Ter hi forma un petit meandre amb prats i arbres de ribera bastant continus i una de les colònies d’ocells ardèids nidificants més grans de Catalunya. L’acord amb la propietat, privada, és per a restaurar-hi els ambients aquàtics i riberencs i conservar-hi els nius d’ocells aquàtics, compaginant-hi activitats ramaderes sostenibles.

7-MEANDRE DEL DESPUJOL
(LES MASIES DE VOLTREGÀ)

1,5 ha. Des de 2009
D’acord amb l’Ajuntament de les Masies de Voltregà, s’ha actuat a la riba dreta del riu Ter. S’hi ha restaurat la vegetació de ribera i s’hi ha creat un itinerari naturalístic per difondre entre la població els valors d’aquesta àrea i els rius en general.

8-PLATJA DEL DOLCET
(MANLLEU)

1,9 ha. Des de 2001
D’acord amb l’Ajuntament de Manlleu, propietari de l’espai, s’hi ha efectuat actuacions d’ordenació de l’ús públic i rehabilitació de l’espai riberenc, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua i les empreses alimentàries veïnes, La Piara, SA i NUPA, SA. El manteniment es fa a través d’escoles taller i tallers d’ocupació i l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manlleu.

9-RESCLOSA DE LA TEULA (MANLLEU)

0,6 ha. Des de 2008
L’Ajuntament de Manlleu és propietari majoritari de la resclosa de la Teula i el canal industrial de Manlleu, que es consideren un patrimoni cultural molt valuós. Amb el propòsit de fer-ne més sostenible el seu ús, s’hi va establir un dispositiu de pas per a peixos. La rampa per a peixos es troba situada al marge dret del riu Ter (oposat al canal). Està dissenyada per portar entre 490 i 2.040 litres d’aigua i per facilitar els moviments, sobretot reproductius, de barbs, bagres, truites i anguiles.

10-PASSEIG DEL TER
(MANLLEU)

2,7 ha. Des de l’any 2002
D’acord amb l’Ajuntament de Manlleu, s’hi han promogut actuacions d’ordenació de l’ús públic i rehabilitació, entre el mur de contenció i el riu Ter. S’hi conserven i restauren els ambients riberencs; s’hi controlen les espècies arbòries i arbustives foranes i s’hi afavoreixen les autòctones.

11-MEANDRE DEL GELABERT
(MANLLEU)

10,0 ha. Des de 2004
El meandre del Gelabert, propietat de l’Ajuntament de Manlleu, està ocupat per un bosc de ribera extens, amb franges de més de 100 metres d’amplada, situat aigua avall del nucli urbà de Manlleu.
S’hi estan conservant i restaurant els ambients riberencs, eliminant-hi espècies arbòries i arbustives foranes i reforçar-hi les autòctones, compaginant-hi el lleure fluvial, sobretot la pesca i el passeig pel camí vora Ter (GR-210).

12-RIBES DEL GURRI I EL MEDER (VIC)

Des de 2013
D’acord amb l’Ajuntament de Vic, s’han establert les primeres bases per estendre aquest projecte de custòdia a Vic i als municipis riberencs de la conca del riu Gurri. S’hi pretén desenvolupar acords de custòdia fluvial amb propietaris i altres ajuntaments riberencs els seus valors naturals i paisatgístics.

13-BOSC DEL LLEOPART (SANT JULIÀ DE VILATORTA)

30,9 ha. Des de 2014
D’acord amb l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i, al seu torn, la propietària de la finca del Lleopart, es treballa en la conservació del torrent del Lleopart i el conjunt del bosc del Lleopart. Es tracta de la roureda de roure martinenc més extensa de la Plana de Vic. És un bosc força madur, amb un domini important d’arbres centenaris que conviuen amb altres arbres i arbustos que formen un sotabosc divers. Inclou un itinerari interpretatiu d’un antic camp d’aviació de la Guerra Civil espanyola (1936-39).