“El rapte de la nimfa”. Intervenció artística de Paula Bruna al Museu del Ter
La intervenció forma part del projecte “Passat i present”, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i està comissariat per Frederic Montornés.
Passat i present té l’objectiu de convidar al públic a llegir i interpretar el patrimoni des d’una perspectiva dels artistes contemporanis.
Enguany, a la segona edició, el Museu del Ter s’afegeix amb la proposta de la Paula Bruna: El rapte de la nimfa (2025).
La intervenció consta d’un vídeo i una instal·lació, i està ubicada al costat d’una de les turbines del Museu del Ter.
La instal·lació s’inaugura el 22 de maig a les 19.30h i es podrà veure fins al 2 de novembre.
El projecte Passat/Present
Passat/Present és un projecte d’intervencions artístiques en espais i monuments patrimonials de Catalunya, a cura de Frederic Montornés, que convida el públic a llegir i interpretar el nostre patrimoni cultural des de la perspectiva dels artistes contemporanis. Es tracta d’un projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, impulsat des de la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques i la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Després d’una primera edició celebrada l’any 2022, amb intervencions de quatre artistes en quatre espais patrimonials diferents, aquesta segona edició del 2025 compta amb la participació de vuit artistes amb intervencions en vuit espais patrimonials del nostre territori: Ignasi Aballí, al Vinseum; Manolo Laguillo, a la Casa Bloc; Mar Arza, al Castell Monestir d’Escornalbou; Patricia Dauder, al Museu de la Noguera; Paula Bruna, al Museu del Ter; Cabosanroque, al castell de Miravet; David Bestué, al Museu Hidroelèctric de Capdella; i Mariona Moncunill, al Museu de la Garrotxa.
L’artista de la instal·lació, Paula Bruna
És doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, llicenciada i màster en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona, investigadora artística postdoctoral al Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i professora al centre universitari BAU.
Des de la seva doble perspectiva d’ambientòloga i artista i, per tant, partint de la base d’una combinació perfecta de fets científics, ficció especulativa i pràctiques artístiques, Paula Bruna investiga les relacions entre les societats humanes i el seu entorn ecològic des de perspectives no humanes. La seva hipòtesi és que, si l’exploració de punts de vista diferents de l’antropocentrisme pot aportar coneixement en relació amb la consciència ecològica, això farà possible la configuració de noves formes de convivència.
La recerca artística de Paula Bruna neix de l’estudi del conflicte entre una societat basada en el creixement econòmic i la naturalesa limitada del medi que la sosté. Prenent com a referència conceptes d’ecologia, sostenibilitat i economia ecològica, l’artista s’interessa pels jocs de tensions entre societat i medi ambient i el procés de col·lapse des de la inestabilitat de l’equilibri previ a un escenari postcol·lapse.
Arran del seu interès pels efectes de la gestió de l’entorn natural des de la nostra perspectiva antropocèntrica, Paula Bruna respon a la proposició de concebre una proposta artística per al Museu del Ter estirant el fil d’una notícia publicada a la secció d’Osona d’ElNacional.cat el 18 de gener de 2021 que es feia ressò del passeig d’una llúdriga pel Museu del Ter. A partir d’aquí, Bruna constata que el Ter té moltes rescloses i també un transvasament que el desdobla a través d’una canonada construïda a finals dels anys 60, enmig d’una gran polèmica, amb la finalitat de proporcionar aigua del riu a la ciutat de Barcelona i altres poblacions del seu voltant.
La proposta: “El rapte de la nimfa”
El projecte de Paula Bruna per al Museu del Ter es titula El rapte de la nimfa (2025). Consta d’un vídeo i una instal·lació, i està ubicat al costat d’una de les turbines d’aigua del Museu del Ter, al costat d’un d’aquells aparells que funcionaven a partir de la força de l’aigua del riu i que permetien accionar les màquines de filatures amb les quals es fabricaven els teixits. En un text escrit per Paula Bruna en ocasió de la seva proposta per al projecte Passat/Present, l’artista afirma:
«El meu treball es fonamentarà en una investigació sobre l’aprofitament humà del Ter, considerant la perspectiva dels animals que freqüenten el riu. El Ter és un dels rius més intervinguts de Catalunya, amb gairebé dues-centes rescloses, cinc pantans i fins i tot un transvasament per a l’abastament de Barcelona i més d’un centenar de municipis. Aquestes infraestructures, algunes relacionades amb el passat històric industrial (com mostra el Museu del Ter) i altres més grans i modernes (com el transvasament, el desdoblament del qual està actualment en construcció), transformen significativament el sistema fluvial, amb conseqüències per als habitants no humans de la conca, que van des de l’afectació de la connectivitat ecològica fins a la disminució del cabal del qual depèn la vida del riu i la fauna salvatge dels seus voltants. El transvasament del riu suposa l’existència de dos llits: un obert i un altre entubat; el primer, viu, i el segon, mort; el primer, compartit per diverses espècies, i el segon, exclusiu per als humans.»
Mitjançant l’ús de tecnologies que permeten aproximar-nos a perspectives animals com ara el fotoparament, Paula Bruna ha concebut un treball que explora els efectes de la forma entubada del Ter a partir de la confusió que genera en els animals, els quals, com aquella llúdriga que es passejava pel Museu del Ter el gener del 2021, perceben el pas del cabal d’un riu del qual no poden fer cap ús. Per completar els registres d’aquesta alteració animal, l’artista ha modelat unes peces de terrissa procedent de la mateixa zona d’observació del cabal ocult amb la voluntat de vincular el rapte de la seva nimfa —el rapte del riu Ter— amb el Serpent, un altre animal de riu que protagonitza un relat llegendari molt arrelat a la ciutat de Manlleu. Es tracta de la història d’un animal amb una llarga cabellera que vivia al bosc de la devesa del riu i que duia un diamant gros i lluent al cap que només es treia per abeurar-se al riu
Si hi ha una artista al nostre país amb una trajectòria que li permeti transitar amb autoritat pel llindar entre el treball artístic i les ciències ambientals, aquesta és sens dubte Paula Bruna, que mostra un gran interès a sensibilitzar el públic sobre la necessitat d’ampliar la concepció ecosistèmica del món i acabar amb la cosmovisió androcèntrica perquè, entre altres raons, els humans no som els únics que habitem la terra.
La instal·lació s’inaugura el dijous 22 de maig a les 19.30h i es podrà veure al costat d’una de les turbines del Museu del Ter fins al 2 de novembre.