fbpx

Les col·leccions: Ciències Naturals

Inici  /  Les col·leccions  /  Les col·leccions: Ciències Naturals

La col·lecció de ciències naturals del Museu del Ter, amb més de 3.200 registres, procedeix principalment de l’activitat de recerca del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM-UVic), àrea ambiental del museu. Des de l’any 2001 el CERM fa estudis d’avaluació de l’estat ecològic i poblament de macroinvertebrats aquàtics i peixos dels cursos fluvials i guarda totes les mostres obtingudes durant aquests mostreigs. De tots ells se n’ha fet una revisió taxonòmica, se n’han catalogat els individus o les comunitats faunístiques i s’han incorporat a una base de dades. Especial interès tenen les col·leccions procedents de l’antic Gabinet de ciències naturals del Seminari de Vic; l’any 2013 es va signar un conveni entre les dues entitats i des de llavors el Museu es fa càrrec de la seva conservació. Entre els materials dipositats destaquen 63 espècimens minerals d’origen divers, 27 espècimens fòssils corresponents a l’Eocè de la plana de Vic i un herbari compilat, sobretot, per Francesc d’Assís Aguilar i Joaquim Salarich, entre els anys 1842 i 1879.

Número de registre: No es disposa d’un codi per ell sol sinó un per a cada plec
Datació: 1842 – 1879
Procedència: Col·lecció de ciències naturals de l’antic Seminari de Vic

Herbari compilat, sobretot, per Francesc d’Assís Aguilar i Joaquim Salarich. Està format per 16 volums, que inclouen un total de 473 espècies de plantes procedents de la comarca d’Osona i d’altres comarques de Catalunya, l’Aragó (Estat espanyol) i Andorra.

Número de registre: 7514
Lloc i data de recol·lecció: Montjuïc, Barcelona (el Barcelonès). Any 1851
Hàbitat natural: platges sorrenques de la regió mediterrània europea i riba del mar Negre
Procedència: Col·lecció de ciències naturals de l’antic Seminari de Vic

Stachys marítima és una espècie que ha patit una gran regressió, en perill d’extinció a Catalunya, per causa de l’alteració dels seus hàbitats naturals, per la transformació de la costa.

Viu a la costa mediterrània, tant a les dunes mateixes com a la rereduna, encara que defuig la primera línia.

Havia estat citada i/o recol·lectada des del Rosselló fins a l’Horta de València i cal suposar-la relativament freqüent a les dunes del nostre litoral en temps passats. No obstant això, el registre històric no es correspon amb la seva situació present. La transformació dràstica dels hàbitats litorals durant els darrers dos segles ha comportat la desaparició física de les seves poblacions i, per tant, les dades reportades documenten, en realitat, la rarificació progressiva de S. maritima des del segle XIX (Barriocanal, 2002).

Número de registre: 6914
Lloc i data de recol·lecció:  riu Ter a les Masies de Voltregà (Osona). 25 de maig de 2017
Hàbitat natural: tram mitjà del riu Ter
Procedència: Col·lecció de recerca del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat deVic – Universitat Central de Catalunya

Mostra dels diversos taxons de macroinvertebrats aquàtics del riu Ter a les Masies de Voltregà (Osona), conservats en alcohol en un flascó de 30 ml.

Hi ha una gran diversitat de macroinvertebrats: alguns, d’un valor incalculable per la seva raresa, que es podrien considerar obres d’art de la selecció natura; tots, essencials en l’ecologia de les aigües dolces o continentals. A més, serveixen d’indicadors de qualitat biològica de l’aigua de rius i zones humides de tot el món.

Aquesta mostra destaca per la quantitat de taxons i bona qualitat ecològica, és un dels sectors del riu Ter més ben conservats. El CERM hi té signat un acord de custòdia del territori amb la propietat dels terrenys de la riba del riu i hi duu a terme accions de conservació i restauració, divulgació i recerca.

Número de registre: 8736
Lloc i data de recol·lecció: riu Ter a les Masies de Voltregà (Osona). 22 d’abril de 2020
Hàbitat natural: trams mitjans i alts de rius ben oxigenats i conservats del continent europeu
Procedència: Col·lecció de recerca del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

La xinxa d’aigua Aphelocheirus aestivalis és un insecte heteròpter que viu als trams mitjans i alts de rius ben oxigenats i ben conservats del continent europeu. Aquests exemplars, juntament amb altres mostres recollides els darrers anys, han permès confirmar, per mitjà d’un treball conjunt entre membres del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management de la Universitat de Barcelona i el CERM de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, la presència d’aquest insecte de la família Aphelocheiridae a la península Ibèrica i incorporar una nova família d’heteròpters a la fauna catalana.

Els nous exemplars d’aquest insecte fluvial –una xinxa reòfila amb una gran especificitat d’hàbitat- van ser trobats només a dos trams dels rius Ter i Llobregat separats uns trenta-sis quilòmetres. La distribució restringida i fragmentada de l’espècie i els seus requeriments biològics –una bona qualitat ecològica dels sistemes fluvials, entre d’altres- són factors que posen en perill la seva conservació. Per això cal impulsar mesures urgents per conservar el seu hàbitat natural (Roca-Cusachs, 2020).

Número de registre: 5000
Lloc i data de recol·lecció:  riu Ter a Roda de Ter (Osona). 10 de maig de 2006
Hàbitat natural:Rius, rieres i torrents de muntanya, d’aigües relativament ràpides i oxigenades, però també als trams mitjans i baixos
Procedència: Col·lecció de recerca del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

El barb de muntanya (Barbus meridionalis) és una de les espècies de peix autòctones de Catalunya. N’ocupa les conques de l’est: Besòs, Tordera, Ter, Fluvià, Muga i rieres de la Costa Brava. És propi del nord-oest de la Mediterrània, i l’única espècie de barb ibèric que no és endèmica de la Península: s’estén, a més de Catalunya, pel sud-oest de l’Estat francès i fins al nord de l’italià.

Ha patit una gran regressió associada a la introducció d’espècies exòtiques, la construcció de preses, la contaminació i les extraccions d’aigua i àrids, motius pels quals tendeix a disminuir a tota la seva àrea de distribució. A la conca del Ter, s’observen amb una relativa freqüència individus amb caràcters híbrids amb el barb comú o de l’Ebre. En general, té densitats baixes i es troba en una situació de conservació vulnerable (Freyhof i Brooks, 2011; IUCN, 2011).

Número de registre: 6991
Lloc i data de recol·lecció: riera de Sant Jaume (Espinavessa, l’Alt Empordà). 15 d’abril de 2016
Hàbitat natural: rieres temporànies, basses i estanys en bon estat de conservació
Procedència: Col·lecció de recerca del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

El tritó palmat és el tritó més petit dels Països Catalans. Es distribueix a latituds mitjanes i baixes altitud, fins i tot a prop del nivell del mar, però al Pirineu arriba fins als 2.400 m. És freqüent a la Catalunya humida i submediterrània, a prop de rouredes i prats de dall, però també pot ocupar un ventall més ampli d’ambients.

Les darreres dècades s’ha rarificat molt per causa de factors diversos, però principalment degut a la depredació per part de peixos i altres espècies introduïdes, com el cranc americà i la gambúsia, així com els salmònids als llacs d’alta muntanya. La contaminació i la destrucció dels ambients aquàtics en són d’altres causes de desaparició (Rivera i altres, 2011).

Número de registre: 5028
Lloc i data de recol·lecció:  riera de Molinàs (Colera, l’Alt Empordà). 3 de desembre de 2008
Hàbitat natural: rieres costaneres mediterrànies
Procedència: Col·lecció de recerca del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

És un rèptil escàs, amb una distribució àmplia a Catalunya però subdividida en poblacions majoritàriament petites i fragmentades. Viu per sota dels 600 m d’altitud a masses d’aigua diverses d’ambients mediterranis, des de torrents i rierols fins a aigües més càlides i quietes: llacunes i aiguamolls. Tolera ambients contaminats, fins i tot humanitzats; en aquests llocs és habitual que coincideixi amb la tortuga d’aigua americana (Rivera i altres, 2011).

Número de registre: 7928
Lloc i data de recol·lecció: Possiblement a la Plana de Vic, entre finals del s.XIX i primers del s.XX
Hàbitat natural: conreus de cereals i herbacis de secà i regadiu, fruiterars, brolles i prats mediterranis, matollars, prats muntans i vinyes.
Procedència: Col·lecció de ciències naturals de l’antic Seminari de Vic

Ocell limícola de mida mitjana, cua llarga, bec robust i ulls grossos, amb un plomatge que es mimetitza enmig dels camps i erms on viu. Es distribueix sobretot pels secans. Per pèrdua i degradació de l’hàbitat, es considera en estat de conservació vulnerable a Catalunya i en regressió al conjunt d’Europa (EBBA2, 2020).

A Osona -on es denominava “tirlot”- i altres comarques centrals de Catalunya, només hi és present de pas i molt rar. Sembla que havia estat una espècie molt comuna fins a mitjans del segle XX, i potser per això era present a totes les col·leccions de ciències naturals històriques.

Els canvis al paisatge, associats a la intensificació agrària, el van fer fora de bona part del país.

Número de registre: 8621
Lloc i data de recol·lecció:  Possiblement a Osona o el Ripollès, entre finals del s.XIX i primers del s.XX
Hàbitat natural: Boscos, muntanyes, tundres, taigàs i praderies
Procedència: Col·lecció de ciències naturals de l’antic Seminari de Vic

Mamífer carnívor, cànid, que en altres temps havia ocupat gairebé tot Catalunya. L’extinció pràcticament total dels ungulats salvatges (cérvol i cabirol, principalment) els segles XVIII i XIX, paral·lela a la desforestació, va fer que la font principal d’aliment del llop la constituïssin els ramats d’ovelles, cabres, cavalls i vaques (RUIZ-OLMO & AGUILAR, 1995). Entre els segles XVIII i XIX va patir una persecució molt intensa (paranys, batudes, verí) a tot el país, que el va portar a la seva extinció a principis del segle XX (GOSÀLBEZ i altres, 1987).

Tot i que a Catalunya els darrers decennis han aparegut llops solitaris procedents de l’est d’Europa, encara s’hi considera una espècies extingida.

Número de registre: 7984
Lloc i data de recol·lecció: Sant Julià de Vilatorta
Hàbitat natural: fons marins del període Eocè
Procedència: Col·lecció Cassany

Aquest mol·lusc gasteròpode marí, fòssil, pertany a la família dels nerítids.

Trobat al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, és abundant en alguns estrats del període Eocè (Busquets i altres, 1979).