Noticies

Inici  /  noticies   /  NO SE’N PARLAVA. Els represaliats i represaliades pel franquisme a Manlleu

NO SE’N PARLAVA. Els represaliats i represaliades pel franquisme a Manlleu

La inauguració serà al Museu del Ter el proper 11 de desembre a les 20h i es podrà veure fins al 26 de maig del 2019.

L’exposició vol ser també un reconeixement als i les represaliades pel franquisme a Manlleu, la memòria dels quals havia quedat en l’oblit forçat per la por primer i pel pas del temps desprès.

“L’esforç per recuperar aquest passat que el franquisme va negar i els governs posteriors han deixat que es continués silenciant, és just i necessari. (…) perquè no es tracta de jutjar i de demanar condemnes pels crims comesos, per una i altra banda, sinó d’esforçar-nos a comprendre el que va passar per evitar que es repeteixi (…)”.
Josep Fontana, L’ofici d’historiador

La Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada al Parlament de Catalunya per unanimitat, va declarar il·legals els judicis dels Tribunals Militars del franquisme “per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just” i va declarar “la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

La Llei va autoritzar i encomanar a l’Arxiu Nacional de Catalunya de fer pública una relació de persones a les quals es va instruir aquests procediments judicials militars. A la llista hi apareixen cent noranta-nou persones que en aquells moments residien a Manlleu, de les quals vint-i-una foren executades.

La reparació històrica de les víctimes del franquisme es troba en l’esperit de la Llei. De la mateixa manera, aquesta exposició, que es podrà veure al Museu del Ter des de l’11 de desembre de 2018 i fins al 26 de maig de 2019, i el treball de recerca que la sustenta, pretén ser un reconeixement als i a les represaliades a Manlleu, víctimes d’una repressió organitzada sistemàticament amb la finalitat d’escarment, per estendre la por, la paràlisi i la submissió als vençuts, independentment de la veritat i la justícia.

Aquesta feina de recuperació de la memòria és més important quan l’oblit forçat per la repressió i la por va mantenir en la foscor el destí de tantes persones. Encara ara, els familiars i descendents de les represaliades i represaliats del franquisme ens recorden que “no se’n parlava”.

La publicació de la llista per part de l’Arxiu Nacional de Catalunya ha estat una fita important, ja que ha permès dimensionar unes dades que a nivell local eren conegudes parcialment per manca de sistematització. Aquesta aplicació de la llista de represaliats a nivell local ha estat possible perquè la llista publicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya inclou també el municipi de residència i el lloc de naixement de les persones represaliades. En el cas de Manlleu la llista ha tret a la llum 199 persones residents a la població que van ser encausades i/o sotmeses a consells de guerra en els primers anys del franquisme. La llista no contempla aquelles persones de Manlleu que foren jutjades fora de Catalunya i de les quals, per ara , és impossible conèixer el nombre. La majoria de les persones que hi apareixen són homes i d’aquests la majoria van ser condemnats a penes de presó. Vint-i-un manlleuencs van ser afusellats. Hi apareixen també deu dones, una de les quals, Teresa Piella Ribas, condemnada a mort, encara que se li va commutar la pena per 30 anys de reclusió.

La recerca prèvia a l’exposició s’ha fet en dues direccions: la primera ha consistit en la revisió dels expedients de la majoria de les persones encausades. Algunes d’aquestes causes s’havien ja treballat en el llibre d’Imma Domènech i Federico Vázquez La repressió franquista a l’àmbit local. Manlleu (1939-1945). L’altra línia de recerca ha tingut com a objectiu la recerca dels testimonis dels descendents d’aquests represaliats, tasca complicada, perquè la frase més escoltada en aquest procés de recerca ha estat “no se’n parlava”. La recerca i el comissariat de l’exposició ha anat a càrrec de les historiadores manlleuenques Imma Domènech i Assumpta Tort.

L’exposició s’ha estructurat en quatre àmbits:

En un primer àmbit es presenta la reproducció de tots els noms de la llista, en la qual s’han tingut en compte les persones residents a Manlleu en el moment dels fets. Apareixen destacats els noms de totes les persones executades.

El segon àmbit presenta la seqüència documental dels diferents passos d’un judici sumaríssim tipus, des de la denúncia fins la condemna final. A la seqüència es pot veure com l’arbitrarietat era un tret característic i que les garanties processals eren inexistents.

El tercer àmbit, el més extens, recull els perfils biogràfics de setze protagonistes individuals (i algun col·lectiu) de la repressió amb l’objectiu que serveixin de mostra significativa de la diversitat de situacions: empresonats, afusellats, exiliats…… S’hi troben també els perfils de persones que tot i ser properes al règim van ser també jutjades, com és el cas del primer alcalde franquista, Josep Casanovas Tona i de l’industrial Josep Serra i Sió. A més, s’ha volgut posar de relleu la situació d’aquelles persones, dones en la majoria dels casos, que sense haver patit directament la repressió en van rebre d’una forma dramàtica totes les seves conseqüències.

Finalment, un documental recull testimonis d’alguns familiars dels represaliats tant de Manlleu com d’exiliats residents a França. S’ha pogut recuperar també el testimoni oral, en primera persona, de Maria Corti Sampietro, una de les protagonistes de l’exili, esposa, per altra banda, d’un dels manlleuencs morts a Mauthausen, Pere Bonal Trabal.

PUBLICA UN COMENTARI