PRESENTEM L’AVALUACIÓ DE L’ESTAT ECOLÒGIC DELS CURSOS FLUVIALS DE LA COMARCA D’OSONA 2011
El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter ha dut a terme, un any més, l’avaluació de l’estat ecològic dels rius i rieres de la comarca d’Osona. S’ha basat en quatre mesos de campanyes —unes només a la primavera i altres també a l’estiu—, on s’han mostrejat un total de 22 localitats de tota la comarca d’Osona (a les conques dels rius Ter, Llobregat i Besòs).
Aquests estudis, que el CERM practica des de 2002, consisteixen en mesurar el cabal i diversos paràmetres fisicoquímics de l’aigua. També l’avalua la qualitat dels rius a partir de la seva forma —la qualitat de l’hàbitat fluvial (amb l’índex IHF)—, els vegetals —la qualitat del bosc de ribera (amb l’índex QBR)— i els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, cargolins d’aigua, sabaters, cuques de capsa, etc.) com a indicadors biològics (calculant índexs com l’FBILL i l’IBMWP, entre d’altres). Els seguiments de 2011 s’han dut a terme amb la col•laboració del laboratori de Depuradores d’Osona, SL i per encàrrec del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ajuntaments de Vic i Torelló i Agència Catalana de l’Aigua.
RESULTATS OBTINGUTS L’ANY 2011
Aquest any, com els darrers, ha estat un any humit, sobretot la primera meitat de 2011. Degut a les precipitacions dels primers mesos, les diferències estacionals no han estat gaire marcades. A la majoria dels casos, els cursos fluvials d’Osona no han seguit un patró típicament mediterrani perquè a ple estiu hi ha tornat a haver abundància d’aigua i això ha repercutit a ressaltar la seva bona qualitat biològica, fins i tot millorant, en ocasions, els resultats de l’any anterior. Les concentracions elevades d’oxigen, que afavoreixen una bona qualitat biològica, associades a cabals relativament elevats al llarg de la primavera i l’estiu, en són un reflex. (Consulta la memòria completa.)
Tot i així, la qualitat fisicoquímica, a molts trams relativament bona, no ha millorat gaire i queden encara alguns aspectes a millorar. L’augment de les algues (eutròfia) afavorit per concentracions de nutrients, adobs —sobretot amoni i nitrits—, procedents d’abocaments d’origen domèstic, industrial i agrícola continua essent elevada; són un dels possibles problemes de toxicitat per als peixos. Això no obstant, el 2011 s’ha detectat un descens general de les concentracions de fosfats. D’altra banda, i sobretot pel que fa a les conques del Gurri, el Meder, el Rimentol i el Sorreigs, a la plana de Vic, els nitrats segueixen donant valors molt elevats, símptoma que la gestió sostenible dels residus ramaders, tot i haver millorat molt els darrers decennis, encara té camí per córrer. A més, la mala qualitat de la vegetació de ribera en aquests cursos fluvials no li permet actuar com a filtre dels contaminants.
La qualitat de la vegetació de ribera és un dels paràmetres que continua mostrant rangs de qualitat relativament baixos, sobretot als indrets més urbanitzats i amb més pressió humana, amb l’excepció de sectors on s’estan fent actuacions de restauració, impulsats pels ajuntaments de Manlleu (la platja del Dolcet i el meandre del Gelabert), les Masies de Voltregà (el Despujol, el Sorral i Illa de Gallifa), Torelló (la Bardissa i la riba esquerra del Ter a Conanglell) al riu Ter i Vic (a dos trams dels rius Meder i Gurri).
Pel que fa a la qualitat biològica, el 2011 ha presentat uns resultats comparables als dels darrers anys. S’ha detectat una millora lleugera en alguns trams, sobretot en aquells que presentaven nivells de qualitat mediocres o intermedis. Això corrobora la tendència d’una millora general i una recuperació progressiva de la qualitat biològica dels cursos fluvials d’Osona. Això no obstant, també sembla estar influenciada per l’augment de cabals, sobretot a la primavera, que afavoreix l’augment de la riquesa d’animalons (macroinvertebrats) aquàtics.
Resumidament, els punts de referència que mantenen un molt bon estat ecològic i que cal preservar especialment, són:
· el Ges avall de Forat Micó (Te11),
· el Ter a la Farga de Bebié (Te20),
· la riera de la Gorga a Sau (Te21),
· la riera Major (Te22),
· la riera de Rupit (Te36) i
· la riera de Sora (Te37)
Igualment, hi ha d’altres punts que tenen una qualitat biològica de l’aigua molt bona, però no tan elevada com els estrictament de referència, tot i que d’altres paràmetres com la qualitat del bosc de ribera hi pot presentar alteracions. En aquests trams, s’hi recomana portar a terme actuacions per tal de millorar l’entorn fluvial i a la llarga podrien ser considerats punts de referència. És el cas de:
· el Meder a la Guixa (Te1),
· el Gurri a Taradell (Te4),
· el Sorreigs abans de la desembocadura al Ter (Te8),
· el Ges amunt de Torelló, al tram no canalitzat (Te12b) i
· el Ter a la font del Peretó (les Masies de Voltregà) (Te24)
A l’altre extrem, hi ha els punts que presenten problemes de qualitat greus, amb comunitats de macroinvertebrats, bosc de ribera i qualitat fisicoquímica bastant alterades. Aquests trams estan molt allunyats de les condicions de referència que marca la Directiva marc de l’aigua. S’hi recomana dur a terme una revisió dels punts d’abocament d’aigües residuals, tant en relació al clavegueram municipal com a sistemes de depuració, i implementar-hi mesures de rehabilitació o restauració de la configuració de la llera i les ribes per procurar millorar-hi els ambients aquàtic i, de retruc, l’estat ecològic general.
D’altra banda, els trams de riu més crítics, que presenten problemes més acusats pel que fa a la qualitat de l’hàbitat –per un grau d’endegament molt considerable —i la qualitat del bosc de ribera –que no té espai suficient on desenvolupar-se— són:
· el torrent del Rimentol entre Gurb i Vic (Te3),
· el Meder al nucli urbà de Vic (Te2) i
· el Ges al nucli urbà de Torelló (Te33).
La resta de punts obtenen categories intermèdies pel que fa a la valoració global d’estat ecològic. Aquests punts estan afectats per abocaments d’aigües residuals dels sistemes de sanejament, presenten símptomes d’eutrofització i/o tenen la vegetació de ribera alterada, amb poca cobertura i presència d’espècies al•lòctones invasives. Alguns d’aquest punts que requereixen atenció són:
· el Meder riu avall de la Guixa, aigua amunt del nucli urbà de Vic (Te1),
· el Gurri al seu pas per Vic (Te6 i Te7),
· el Ter a Manlleu (Te 17) i a Roda de Ter (Te18) i
· el Congost riu avall de Centelles (B50).
Malgrat que en línies generals els resultats de la qualitat biològica són prou bons, doncs, com ja s’assenyalava per a l’any 2010, els resultats dels estudis de la qualitat fisicoquímica i biològica del 2011 fan mantenir una certa alerta; possiblement amb les mateixes condicions però amb un any de sequera les comunitats aquàtiques haurien quedat més afectades en alguns dels trams estudiats, com és el cas de la conca del Gurri a la plana de Vic.
Consulta la memòria completa.