RESTAURACIÓ DE LA RIBA DRETA DEL RIU TER A LA DEVESA DE MANLLEU
El primer exemple de restauració ecològica fluvial del país, molt localitzada, va ser coordinada per l’empresa Naturalea, es va fer davant de can Sanglas (1999), i les següents, més extenses i associades a sengles acords de custòdia del territori, coordinades pel CERM, es van efectuar a la Platja del Dolcet (2003-2004), al meandre i antic abocador del Gelabert (2004) i, ara, a la riba dreta del Ter a la Devesa (2005).
Entre el 13 i el 20 d’abril de 2005 s’haurà portat a terme la restauració de la riba dreta del riu Ter a la Devesa de Manlleu. Es tracta d’un projecte elaborat i coordinat pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Fundació Museu Industrial del Ter, efectuat de comú acord i amb el recolzament de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manlleu. Té sol·licitada una subvenció de 6.000€ mitjançant el Consorci Alba-Ter.
L’execució dels treballs va a càrrec d’un grup de jardineria del centre de treball especial TAC-Osona. També compta amb el vistiplau i totes les facilitats possibles de l’administració hidràulica, l’Agència Catalana de l’Aigua, que ha permès accelerar els permisos imprescindibles, i de la família Colom, de la Caseta del Pont, propietària del paratge de la Devesa, amb qui s’ha arribat a un acord verbal de custòdia d’aquesta franja riberenca.
La Devesa de Manlleu és una finca de propietat privada situada al colze d’un dels meandres del riu Ter al seu per Manlleu. L’objectiu d’aquest projecte és la sensibilització ambiental mitjançant una millora considerable del paisatge del passeig del Ter de Manlleu i de l’hàbitat fluvial de la Devesa.
Es basa en la restauració progressiva del bosc de ribera a la façana urbana de Manlleu, entre el cingle de Vistalegre i la resclosa de can Llanes, a l’altra banda de l’embarcador i del Museu Industrial del Ter. S’actuarà en un total de 375 metres de longitud i en uns 10 metres d’amplada (0,37 hectàrees).
Fins ara, la vegetació de ribera al sector oest de la Devesa es trobava molt malmesa o hi era absent. Per a la reforestació, s’han seleccionat estrictament plançons d’espècies vegetals autòctones de ribera: el vern (190), el saule o salze blanc (190), el freixe de fulla gran (60), l’avellaner (20) i l’om (20). Un total de 480 arbres. Arran d’aigua, s’hi ha establert una filera de verns, les dues fileres següents són de salzes blancs i la darrera, de freixes, avellaners i oms, intentant reproduir l’estructura de la comunitat vegetal originària. No obstant això, a part de la incorporació dels plançons de viver, també es confia en una certa repoblació natural a mitjà termini.
La restitució de la barrera vegetal allà on sigui possible serveix per atenuar l’impacte de possibles inundacions riu avall, per millorar el control dels fenòmens d’erosió, per depurar les aigües, per recarregar els aqüífers i per conservar i incrementar la diversitat biològica i paisatgística del riu. Alhora, millora la connectivitat ecològica entre el riu i el medi agroforestal característic de la plana de Vic. Cara a atenuar el canvi climàtic, de manera molt modesta, també és una contribució a la captació necessària de diòxid de carboni atmosfèric.