ES PRESENTEN ELS RESULTATS DEL CENS D’OCELLS AQUÀTICS HIVERNANTS DE L’ALT TER 2017
El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – UVic – UCC, àrea ambiental del Museu del Ter, coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter, que abraça les comarques del Ripollès, Osona i una part de la Selva, fins a l’embassament del Pasteral. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat, on participen el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN – IEC), el Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona i el GEDENA – Ripollès. El cens consisteix en un recorregut matinal a la vora del riu, en grups, amb el propòsit de comptabilitzar tots els ocells que s’hi puguin identificar així com altres animals, inclosos els seus rastres. Paral•lelament a cada recorregut matinal, al capvespre es fan censos específics de les jóques o dormidors de bernats pescaires i afins (ardèids), corbs marins i gavians (làrids) presents als diversos sectors. Aquesta informació es complementa amb dades meteorològiques: temperatura, presència de glaç, boira, estat del cel, nivell de l’aigua –sobretot als pantans-, entre d’altres.
Aquest cens, que es porta a terme anualment cada mes de gener des de l’any 1989, aquest 2017 es va fer el dissabte 21 de gener i hi van participar 24 voluntaris repartits en 8 trams al llarg dels 100 km de riu. També es van visitar jóques de corb marins, ardeids i gavians. Entre els recorreguts i les jóques, es van arribar a comptabilitzar un total de 8.417 ocells.
De tots els ocells observats, destaca el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que es reprodueix al nord d’Europa i hiverna als països mediterranis. La població de corbs marins fluctua entre els 400 i els 800 ocells, possiblement degut, d’una banda, a mesures de control d’aquesta espècie que es porten a terme tant al nord d’Europa (per pressions dels pescadors) com a les nostres contrades –des que va ser exclosa de la llista d’espècies protegides-, o bé també a condicionants climàtics.
El gavià argentat (Larus michaelis) segueix essent molt abundant, sobretot a Osona. De dia, es poden veure alimentant-se en grans grups als camps acabats de femar i en alguns abocadors. S’acostumen a aplegar per anar a dormir. A la jóca principal –situada actualment a les teulades d’una gran nau industrial de Roda de Ter- es van detectar fins a 1.800 exemplars de gavià argentat, acompanyats d’una quinzena de gavians foscos (Larus fuscus) i un gavià argentat de potes roses (Larus argentatus).
També cal remarcar la presència de molts ànecs collverds –979-, sobretot en entorns urbans, on sembla que es troben més protegits (i, en ocasions, sobrealimentats). D’altra banda, diverses espècies d’ardeids, com el martinet blanc (Egretta garzetta) -4 exemplars-, el bernat pescaire (Ardea cinerea) -53-, l’agró blanc (Casmerodius albus) -11- i l’esplugabous (Bubulcus ibis), es consoliden com a hivernants a l’Alt Ter. Els esplugabous no van ser detectats el dia del cens però bona part de l’hivern es van anar observant grups de fins a una seixantena d’exemplars a diverses jóques.
Finalment, el gener de 2017 van destacar les observacions de lluers (Carduelis spinosa), dels que se’n van arribar a comptar fins a 493, principalment entre el Pont de Borgonyà i el Pont de la Coromina de Torelló -212 exemplars-. És el nombre més elevat de lluers observats en aquest cens a Osona des del 2009. D’altra banda, també destaca l’observació de 93 fredelugues (Vanellus vanellus) al Pla de Sant Francesc i una grua (Grus grus) entre Montesquiu i Sant Quirze de Besora, com a migrants.
Totes aquestes dades recollides s’agrupen amb les de tots els altres censos que es porten a terme simultàniament a Catalunya i a tot Europa. La coordinació del cens del conjunt de Catalunya va a càrrec del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.