RESULTATS DEL CENS D’OCELLS AQUÀTICS DE LA CONCA DE L’ALT TER
El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter, que agafa les comarques del Ripollès, Osona i una part de la Selva, fins a l’embassament del Pasteral. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat, on col·laboren el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN -IEC), el Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona i el GEDENA – Ripollès. Aquest cens, que es porta a terme des de l’any 1989, també aporta les dades al cens del conjunt de Catalunya, que alhora és d’abast europeu.
El cens té com a objectiu comptabilitzar TOTS ELS OCELLS QUE ES PUGUIN IDENTIFICAR, així com altres dades que es puguin reconèixer en el terreny: petits mamífers (rata, rata d’aigua o ratbuf, senglar, guilla, teixó, llúdriga, visó americà, etc) o els seus rastres. Les dades obtingudes, com els altres anys, s’ha ajuntat amb les de tots els altres censos que es porten a terme simultàniament a Catalunya i tot Europa.
Paral·lelament a cada recorregut matinal, de capvespre també s’han fet censos específics de les joques o ajocadors d’ardèids, corbs marins i làrids presents a cada sector. En aquests censos es recullen diferents dades: les coordenades UTM, tant de les joques com dels sectors visitats, les dades meteorològiques de què es pugui disposar: temperatura, presència de glaç, boira, estat del cel, nivell de l’aigua –sobretot als pantans-, entre d’altres.
L’11 de gener de 2014 una trentena de 30 voluntaris van participar en uns 100 km de riu repartits en 8 trams i van arribar a censar un total de 6.759 ocells. També es van visitar joques de corb marins, làrids (gavians) i ardeids. La coordinació del cens del conjunt de Catalunya la porta en Ricard Gutiérrez del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Generalitat de Catalunya.
De tots els ocells observats, destaca el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que es reprodueix al nord d’Europa i hiverna de manera força abundant als països mediterranis. La població de corbs marins fluctua entre els 400 i els 800 ocells, possiblement degut, d’una banda, a mesures de control d’aquesta espècie que es porten a terme tant al nord d’Europa (per pressions dels pescadors) com a les nostres contrades –des que va ser exclosa de la llista d’espècies protegides-, o bé també a la variació climàtica que hagi pogut condicionar l’hivernada d’aquesta espècie a Catalunya. Enguany se n’han comptat 442.
El gavià argentat (Larus michaelis) segueix essent molt abundant a Osona. De dia, es poden veure alimentant-se en grans grups als camps acabats de femar, o fins i tot en alguns abocadors. S’acostumen a aplegar per anar a dormir. La joca principal –situada actualment a les teulades d’una gran nau industrial de Roda de Ter- es van detectar fins a 1.352 exemplars. Els gavians es mantenen en l’ordre de magnitud dels darrers anys -entre 1.000 i 1.500 exemplars-.
També cal remarcar la presència de molts ànecs collverds –895-, sobretot als nuclis urbans, i de diverses espècies d’ardeids, com el martinet blanc (Egretta garzetta) -7 exemplars-, el bernat pescaire (Ardea cinerea) -67-, l’esplugabous (Bubulcus ibis) -35-, l’agró blanc (Casmerodius albus) -7- o el blauet (Alcedo atthis) -8-; tots ells han mostrat una davallada lleugera respecte de l’any anterior per causes indefinides.
Durant tota la jornada del cens de 2014 i els dies posteriors, es va observar una grua (Grus grus) a l’entorn de la colònia de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló). Aquest ocell no és excepcional però tampoc es considera comú a l’Alt Ter, ni com a hivernant ni com a nidificant: s’hi pot observar ocasionalment durant les seves migracions, com també passa amb les cigonyes i altres ocells migradors.